INTRODUCCIÓ
L’any
1986 el Centre d’Història Contemporània de Catalunya emprenia la difícil tasca
d’investigar a totes les poblacions de Catalunya, en els límits de la divisió
territorial de 1936[i], la
relació nominal de tots els combatents morts en acció de guerra, poble per
poble, amb indicació, a més, de la lleva, el lloc i la data de la mort i de
l’exèrcit a què pertanyien. Amb aquesta recerca s’aspirava a arribar a conèixer,
el més aproximadament possible, el nombre total de catalans que moriren en
aquella guerra com a conseqüència de totes les manifestacions de violència que
havia provocat de manera directa o indirecta. La nova investigació
complementària d’altres obres ja publicades, o en curs de publicació, de Josep
M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya i Font, centrades en les víctimes per
bombardeig, com a conseqüència de la repressió a la reraguarda, de la posterior
repressió franquista, i sense oblidar els catalans morts als camps nazis, obra
de Montserrat Roig. En aquest context cal emmarcar el present treball centrat
en la ciutat de Terrassa, realitzat l’any 1991, per encàrrec i guiatge del
Centre d´Història Contemporània de Catalunya. La tasca que empreníem resultava
d’antuvi difícil atès el temps transcorregut entre el final de la guerra i
l’inici d’aquest projecte de recerca, però també per la manca de documentació,
la pèrdua de la memòria oral i sobretot perquè moltes vegades, per por o
descurança, les famílies no s’havien preocupat d’inscriure la víctima al
Registre Civil. No pretenem, per tant, que sigui una llista inamovible, ans al
contrari incorporarem a un nou llistat les possibles mancances i correccions
que puguin sorgir de la publicació d’aquesta primera relació nominal.
FONTS
I MÈTODE
Si
s’hagués portat a terme una enquesta oral en els anys immediatament posteriors
a l’acabament de la guerra, avui coneixeríem amb exactitud el nom i cognoms de
tots els combatents morts en aquell conflicte. El silenci oficial imposat pel
règim de Franco i els anys passats han fet que disposar amb exactitud de la
nòmina de combatents hagi estat, en general, una tasca difícil arreu, però
sobretot en ciutats com Terrassa que ha multiplicat la seva població en els
darrers trenta anys. Tot i que el pes de la memòria oral com a font de consulta
ha esdevingut imprescindible en algunes poblacions i/o comarques d’àmbit rural,
en el cas de Terrassa aquesta mancança s’ha vist compensada per l’existència de
fonts documentals que, com la secció defuncions del Registre Civil, han permès
de confeccionar el llistat de combatents amb un alt grau de fiabilitat si ens
atenem a la relació final obtinguda, i ho comparem amb els resultats obtinguts
arreu de Catalunya i a ciutats semblants com Sabadell[ii].
Així, mentre arreu de Catalunya el nombre d’inscrits a la secció defuncions del
Registre Civil oscil·la entre el 25 i el 35 % del total de víctimes, en el cas
de Terrassa, en xifres relatives, representa el 55 % del total. Una altra font
que ha tingut una importància gran en el cas terrassenc ha estat la consulta de
la premsa i la bibliografia. Atenent a aquesta font, que en el conjunt de
Catalunya acostumava a facilitar el nombre d’un contingent de combatents morts
per sota del 10 %, en el cas de Terrassa aquestes fonts han permès la
identificació del 33 % del total. Un altre petit grup, irrellevant tant a
Catalunya com en el cas de Terrassa, ens l’ofereix la consulta d’altres fonts
(Correspondència municipal, Llibres d’orfes, Registres Civils d’altres
poblacions...) que en el conjunt de Terrassa suma un 11,5 %.
(Insertar
gràfic núm. 1 sobre les fonts de consulta)
COMBATENTS
TERRASSENCS MORTS PER LA GUERRA CIVIL.
La
ciutat de Terrassa, conjuntament amb Sabadell, es trobava entre les ciutats més
importants del conjunt de Catalunya l’any 1936. A nivell poblacional la comarca
del Vallès Occidental era també la segona més poblada, per tant l’anàlisi dels
seus resultats tenen una importància gran pel que fa al conjunt de la recerca
centrada a Catalunya. En aquest sentit, la ciutat de Terrassa coneix la mort o
desaparició de 529 combatents, cosa que representa un 11,2 per mil d’una
població que l’any 1936 era de 47.416 habitants. Aquest percentatge de baixes
és lleugerament inferior al promig d’altres ciutats com Sabadell i de la
mitjana catalana que hom establí en un 13,2 per mil[iii]
sobre el total de la població de Catalunya. Això ens porta a la possibilitat de
contemplar un marge d’error pel cas de Terrassa que caldrà tenir en compte, i
que no creiem que fos superior a l’1 o 2 per mil.
EDAT DELS COMBATENTS
Una
informació que ens permet d’extreure la recerca és la distribució de les baixes
per fronts i per dates de la mort. La guerra la podem dividir en dues parts
clarament diferenciades. La primera viscuda com a prolongació de l´esclat
revolucionari i la segona fase caracteritzada per la militarització i la
incorporació de les lleves. La primera fase es caracteritza per la participació
de voluntaris enquadrats en les columnes dels diferents partits i sindicats,
mentre que la segona fase es caracteritza per la militarització de les milícies
populars que conduí, en el cas de Catalunya, a la creació de l’Exèrcit de
Catalunya el desembre de 1936.
Així
doncs, el març del 1937 seran mobilitzades les lleves del 1931 al 1936. Cap a
finals del mateix any s´incorporen les lleves del 1.928 al 1.931 i les del 1937
al 1940. Els reclutaments del 1927, 1928 i 1941 foren incorporades cap a
l´abril del 1938 un cop Catalunya quedà aïllada de la resta del territori
republicà. En la darrera fase de la guerra a Catalunya, foren cridades a
l´octubre de l´any 1.938 les lleves de reservistes dels anys 1923 al 1926 i, a
principis de gener del 1939 es cridaren totes les lleves des del 1915 i el
primer reclutament de la del 1942, encara que aquestes darreres crides no
tingueren cap resultat pràctic. De tal manera que la distribució de les baixes
per edats queden distribuïdes de la següent manera:
Edat
|
Nombre
|
%
|
17-22
anys
|
54
|
17.53
|
23-27
anys
|
69
|
22.40
|
28-32 anys
|
81
|
26.29
|
33-37
anys
|
83
|
26.94
|
altres
|
21
|
6.18
|
De
la manera com es distribuiex la gràfica i la taula, a mesura que augmenta
l´edat veiem que augmenta el nombre de baixes en les diferents franges, fins
arribar a les edats superiors a 38 anys on es redueix sensiblement.
Si
ho comparem amb d´altres relacions [iv],
els resultats obtinguts a Terrassa resulten contradictoris respecta els promigs
obtinguts en d´altres poblacions i a tall d´exemple en el quadre de les
Comarques Gironines el grup d´edat de 17 a 22 anys representa el 37,1 % del
total de baixes mentre que la franja dels 33-37 anys representa el 13 %, en
canvi a Terrassa són un 17 % i 27 % respectivament. Evidentment, l´edat promig
a les comarques de Girona es de 25,3 anys i a Terrassa de 29,23 anys. En el cas
dels registres de les comarques gironines tenen l´edat en el 72 % dels
registres i en el cas de Terrassa solament queda reflectit en el 58 %. Això pot
causar alguna desviació però tampoc explica al nostre entendre aquesta gran
diferència.
(Insertar
gràfic núm. 2 sobre distribució de baixes per edats)
ELS COMBATENTS I ELS DIFERENTS FRONTS
DE COMBAT
Els
combatents terrassencs participaren majoritàriament en els fronts d´Aragó
(Belchite i Terol), Lleida (Segre, Balaguer, Seròs), l´Ebre i l´ofensiva final
sobre Catalunya. I per això podem dividir la guerra en dues etapes clarament
diferenciades, una primera que abastaria des del juliol del 1936 fins a l´estiu
del 1937 i una segona fase des de l´estiu del 1937 fins l´acabament del
conflicte a la primavera del 39.
La
primera víctima que trobem registrada és en Francesc Vilanova i Alabard caigut
el 15/08/1936 sense definir-se el front i les següents víctimes són en Antonio
Gibert Iglesias i Ginés Gibert Iglesias el 25/08/1936 al front d´Aragó. La
distribució de baixes pels anys de guerra seria la següent:
(Insertar
gràfic núm. 3 sobre distribució de baixes per anys)
Any
|
Nombre de baixes
|
%
|
Observacions
|
1936
|
20
|
4,0
|
|
1937
|
56
|
11,6
|
41
de les baixes són registrades a partir del mes de juny en endavant.
|
1938
|
321
|
67,3
|
|
1939
|
81
|
17,09
|
Les
baixes registrades un cop acabat el conflicte són degudes a ferides de
guerra.
|
Com
podem veure la distribució de les baixes correspon als diferents teatres
d´operacions que es van encetant al llarg de la guerra i que van acostant-se
cada vegada més a Catalunya. La participació dels terrassencs en d´altres
fronts que no siguin el d´Aragó o de Catalunya tenen un caràcter testimonial.
A
continuació detallem una breu cronologia per poder contextualitzar el nombre de
baixes respecte les diferents batalles i ofensives on participaren
majoritàriament els soldats terrasencs. Hem de tenir en compte que el registre
de la data de la defunció no sempre és fiable i es pot donar certa desviació
entre la data registrada de la mort i el front en què es produí.
FRONT D´ARAGÓ (juliol
1936-abril 1938)
Les
columnes catalanes a la banda republicana ocuparen la part oriental d´Aragó
fins a les envistes d´Osca que restà assetjada fins el març del 1938 i les
proximitats de Saragossa.
- Agost de 1937 Ofensiva
republicana sobre Saragossa en forma de tenalla i que la intenta
encerclar, essent l´ofensiva principal pel
sud sobre Belchite (24-28 d´agost) i la secundària pel nord, per
Zuera i Villanueva de Gállego.
- Desembre 1937 – Febrer 1938.
Ofensiva republicana sobre Terol, operació destinada a desviar l´atac que
preparava el comandament de Franco contra Madrid per terres de La
Alcarria.
- Març 1938. Ofensiva Nacional al
Front d´Aragó, el 9 de març les tropes nacionals llencen una ofensiva
general al llarg de tot el front d´Aragó. Aquesta operació fou decisiva en
la guerra i la de més amplitud. Les forces republicanes situades en el
Nord de l´Ebre foren empeses fins el Baix Segre i la Noguera Pallaresa
(Lleida cau el 4 d´abril): al sud de l´Ebre l´empenta pel Maestrat portà
les tropes franquistes a Vinaròs el 15 d´abril dividint en dos el
territori de la República.
FRONT DE CATALUNYA (abril 1938-febrer 1939)
Després
de l´ofensiva nacional al front d´Aragó les posicions dels contendents quedaven
limitades pels cursos dels rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre i al voltant de
les poblacions (de nord a sud) de Sort, Tremp, Camarasa, Balaguer, Lleida,
Seròs, Mequinensa, Faió, Flix, Ascó, Mora d´Ebre i Amposta. Aquesta línia es
mantindrà fins l´ofensiva nacional sobre Catalunya el 23 de desembre del 1938.
- Abril 1938. Enfrontaments en el
cap de pont de Seròs. Els republicans intenten reduir el cap de pont dels
franquistes.
- Maig 1938. Ofensives
republicanes als sectors de Tremp i Sort. Entre el 22-31 de maig del 1938
es produeixen diverses ofensives republicanes en tota la líniea del
Noguera Pallaresa.
- Maig 1938. Batalla de Balaguer.
Contratac de les forces republicanes per tal de reduir el cap de pont
establert a la dreta del Segre des del 6 d´abril en què fou pres Balaguer.
- Juliol 1938 – Novembre 1938.
Batalla de l´Ebre. El 25 de juliol les tropes republicanes creuen el riu
per diversos punts i arriben a les portes de Gandesa. S´inicia una batalla
de desgast al nivell dels carnatges de la 1ª guerra mundial que conclou el
16 de Novembre amb els darrers elements de l´exèrcit republicà que es
repleguen al marge dret de l´Ebre.
- Novembre 1938. Nous
enfrontaments en el cap de pont de Seròs. Intent novament de reduir el cap
de pont dels nacionals.
- Desembre 1938. Ofensiva Nacional
sobre Catalunya. Després de la batalla de l´Ebre el comandament franquista
és conscient de la seva superioritat i llença l´ofensiva general sobre el
que queda de Catalunya. El 23 de desembre es trenca el front per Tremp, La
Baronia, Balaguer i Seròs. El dia 15 de gener del 1939 cau Tarragona, el
26 de gener cau Barcelona i el 4 de febrer Girona. El dia 10 de febrer
arriben a la frontera de França.
(Insertar
gràfic núm. 4 sobre distribució de baixes per fronts)
La
localització de les baixes només queda reflectida en el 50,3 % dels registres,
això ens permet extrapolar els fronts de major pes, però també pot induir a
errors al magnificar fronts menors que queden representats. De totes maneres el
90 % de les baixes republicanes, es donen entre l´Aragó i Catalunya. Curiosament també la meïtat de les baixes de
terrassencs en el bàndol nacional tampoc queda reflectit en els registres de
l´època, de tal manera que de les 29 baixes solament en 15 queda definit el
front (la majoria pertanyent el Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat),
i de les 15 baixes registrades, 5 són en la defensa del Codo a Saragossa el
24-25 d´agost del 1937 i 4 són baixes directes de la batalla de l´Ebre a
l´agost del 1938. La distribució de baixes per al bàndol republicà sobre els 266 registres dels que tenim la localització
en podem fer la següent distribució:
Front o Batalla
|
Nombre
|
%
|
Front d´Aragó
|
48
|
18
|
Front de Lleida
|
44
|
17
|
Front de València
|
11
|
4
|
Batalla de l´Ebre
|
53
|
20
|
Caiguda de Catalunya
|
53
|
20
|
Front centre
|
10
|
4
|
Altres Fronts
|
17
|
6
|
Hospitals
|
30
|
11
|
Sense definir
|
263
|
49,7
|
Podem
doncs extreure la conclusió que el % més elevat de baixes es dóna a partir del
juliol del 1938 amb l´inici de la batalla de l´Ebre i que continua en
l´ofensiva llençada pels nacionals just a l´acabament de la batalla de l´Ebre i
que comença per l´ofensiva general en el front del Segre i que ja no finalitza
fins la caiguda de tot el territori de Catalunya en mans dels nacionals,s’ha de
remarcar el nombre impressionant de baixes que es produeix en una fase tan tardana
de la guerra i en la que sempre s´ha considerat com una retirada sense gairebé
lluita ni resistència.
DISTRIBUCIÓ DE BAIXES PER BÀNDOLS
Un dels
propósits d´aquest treball ha estat tambè poder fixar separadament el nombre
total de combatents terrassencs que varen morir defensant l´exèrcit republicà i
el nombre total de combatents morts de l´exèrcit franquista. Per bé que en la
majoria de casos s´ha pogut conèixer l´exèrcit a què pertanyien les victimes,
existeix un petit percentage de combatents les dades dels quals no s´han pogut
obtenir. En qualsevol cas, el nombre d´aquests és ínfim i no afecta gaire el
còmput global.
(Insertar
gràfic núm. 5 sobre distribució de baixes per bàndols)
És
evident que, pel fet d´haver quedat dins la zona republicana, el nombre de
combatents adscrits a l´exèrcit republicà va ser extraordinariament més alt que
el nombre de combatents que s´integraren a l´exèrcit franquista, per això el
nombre absolut de baixes es consegüentment molt més elevat en les files
republicanes que no pas en les dels franquistes.
Terrassa
Exèrcit
|
Nombre
absolut
|
%
|
Republicà
|
487
|
92.06
|
Franquista
|
29
|
5.48
|
Sense determinar
|
13
|
2.46
|
La
proporció en el cas de Terrassa es de una baixa nacional per cada 16,7 de les
republicanes, aquesta proporció és lleugerament diferent a les d´altres zones
de Catalunya, peró sense un canvi susbtancial, ja que en el cas de les
comarques de Girona les proporcions són de una baixa nacional per cada 12 de
republicanes [v].o
en el cas de la Segarra en què la proporció és de una baixa nacional per 14,8
de republicanes [vi].
Si aquest percentatge l´apliquem a la xifra resultant de combatents morts de
tot Catalunya estimada en 38.500 pel bàndol republicà, resultaria que el nombre
total de catalans que haurien mort al costat de Franco podria ser
aproximadament d´uns 2.900 [vii].
CONCLUSIONS
En
acabat aquest breu estudi les principals conclusions que en podem extreure són
les següents, tenint en compte que en algunes de les dades relacionades no es
disposava de més del 50 % del total :
1) El
57 % de les víctimes haurien caigut en territori català, 18 % al front d´Aragó
i un 14 % en fronts llunyans com Madrid, Llevant, Andalusia, etc..
2) En
la distribució de baixes en els dos fronts principals, ens indica que la
batalla de l´Ebre és l´episodi més sagnant de la guerra. Amb tot, sorprèn
l´elevat nombre de baixes durant la retirada de Catalunya. Mentre que en el
front d´Aragó les ofensives contra Belchite i Codo a Saragossa i les operacions
al voltant d´Osca i la batalla de Terol s´endugueren una bona part de les
víctimes.
3) La
distribució de les baixes entre els anys de la guerra, ens permet evidenciar un
fet que ja es pressuposava, i es que el 1936 i el 1937 les baixes en els fronts
on participaren majoritàriament els combatents catalans les baixes mortals
foren poc nombroses 15.6 5% del total. En comparació d´això, durant l´any 1938
la xifra de combatents morts, iniciant-se en la batalla de Terol, l´ofensiva
sobre l´Aragó, les defenses dels rius, la batalla de l´Ebre i la retirada de
Catalunya, representen el 67,3 % de les baixes. Però aquesta xifra queda
superada proporcionalment per les morts del 1939, perquè el percentatge de
víctimes és del 17, 09 % en el mes de gener i deu dies del mes de febrer,
essent superior al dels anys 1936 i 1937.
4) En
la distribució de les baixes per edats obtenim uns resultats que són
contradictoris amb els obtinguts en la resta de recerques realitzades a
Catalunya i que valdria la pena aprofondir en la seva anàlisi per poder
clarificar aquesta desviació. Un dels camins seria obtenir la data de naixement
de totes les víctimes relacionades, de les que no en sabem l´edat.
5) En
la distribució de baixes per exèrcits ens ha permès constatar que la
participació terrassenca en l´exèrcit franquista fou molt minoritària si fem
cas del nombre total de combatents que hi moriren, mentre que els que moriren
en l´exèrcit republicà representen el 92 % del total.
FONTS
- Registre civil de Terrassa. Secció de defuncions
Volums nº 68 – nº 85.
- Registres civils d’ Os de Balaguer, Gandesa, Les
Pallargues, Manresa, Olot.
- Arxiu Ajuntament de Terrassa. “Tercer Censo de
Huérfanos de la Revolución Nacional....”
- Premsa “Diari l´Acció” 15 d´agost del 1936 fins 21
de desembre del 1938, comunicats de:
- Notes d´alcaldia.
- Comandància Militar.
- Socors Roig
- Federació de Mutilats i Ferits de Guerra
- Hospital Militar.
- Salvador
Nonell Bru “Así eran nuestros muertos
del Laureado Tercio de Requetés de Nrta. Sra. De Montserrat” Barcelona
1965.
- Recordatori de Baltasar Ragón Petit.
BIBLIOGRAFIA
OLIVA, J. El cost humà de la
Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes del
material bèl·lic abandonat. Girona: El Punt, 1999.
MAESTRO, J. “El cost humà de la
Guerra Civil a Sabadell. Els morts al front”. Arraona [Sabadell] (tardor
de 1987), núm. 1.
OLIVA, J. “El cost humà de la Guerra
Civil de 1936-1939: els combatents morts”. Recerques [Barcelona] (1994),
núm. 30.
OLIVA, J. Els soldats de la Segarra morts a la guerra
civil (1936-1939) i els civils víctimes d´accidents derivats de la guerra”. Miscel.lània
Cerverina (Cervera), 1992 nº 8.
Servicio Histórico Militar:
“Monografías de la guerra de España”
Núms. 9
“La gran ofensiva sobre Zaragoza”
10
“ La Batalla de Teruel”
11
“La llegada al mar”
12
“La ofensiva sobre Valencia”
13
“La batalla del Ebro”
14
“La campaña de Cataluña”.
Madrid, Librería Editorial San
Martín.
NOTES
[i] Generalitat de Catalunya. La
Divisió Territorial de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
1937.
[ii] Vegeu OLIVA, J. El cost humà de
la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes del
material bèl·lic abandonat. Girona: El Punt, 1999; p. 11-17. Vegeu també
MAESTRO, J. “El cost humà de la Guerra Civil a Sabadell. Els morts al front”. Arraona
[Sabadell] (tardor de 1987), núm. 1; p. 53-66.
[iii] Vegeu OLIVA, J. “El cost humà de la
Guerra Civil de 1936-1939: els combatents morts”. Recerques [Barcelona]
(1994), núm. 30; p. 96 i 97.
[iv] Vegeu OLIVA, J. El cost humà de la
Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes del
material bèl·lic abandonat. Girona: El Punt, 1999; p. 41-46.
[v] Vegeu
OLIVA, J. El cost humà de la Guerra Civil a les comarques gironines:
combatents morts i víctimes del material bèl·lic abandonat. Girona: El
Punt, 1999; p. 46-50.
[vi] Vegeu OLIVA,
J. Els soldats de la Segarra morts a
la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d´accidents derivats de la
guerra”. Miscel.lània Cerverina (Cervera), 1992 nº 8. p 130.
[vii] [vii] Vegeu OLIVA, J. El cost
humà de la Guerra Civil a les comarques gironines: combatents morts i víctimes
del material bèl·lic abandonat. Girona: El Punt, 1999; p. 46-50.
